Arribada a Japó i primer contacte amb la ciutat de Kyoto

Ara sí que sí! Comença la crònica de la nostra aventura! :)

Fushimi Inari (Kyoto) , una de les primeres coses que vam veure de Japó

El nostre vol va sortir a les 7 del matí de Barcelona, feia una escala de 5 hores a Londres i després volavem unes 10 hores cap a Narita on vam arribar a les 9:00 del matí del dilluns 22 (la 1 de la nit del diumenge a Catalunya).

Des de Barcelona casi tots els passatgers eren orientals, i només 6 o 7 persones erem occidentals. A Londres però van pujar uns quants occidentals més, però tot i així contínuavem essent 4 gats.

L'avió, de la companyia British Airways, estava prou bé i els seients eren còmodes. Per ser sincera, gaire bé no em vaig enterar del viatge d'anada ja que vaig dormir 7 de les 10 hores que durava el vol de Londres a Tokyo! jejeje Sóc una marmota!!

Quan vam arribar a Narita (aeroport de Tokyo), vam fer el canvi de moneda, vam canviar el val per obtenir el Japan Rail Pass (un abonament que va per dies que serveix per utilitzar la majoria dels trens bala de japó) i vam agafar el Narita Express per anar cap a Tokyo, on jo vaig tornar a dormir la meitat del camí!! (no si de jet lag poc en vaig tenir!) XDD

En baixar a l'estació de Tokyo ja vam començar a flipar... (de fet a l'aeroport ja flipavem...) Hi havia molta gent amunt i avall, com formiguetes, i nosaltres estàvem allà al mig com estaquirots i fora de lloc... Ens sentiem diferents, ja que no veiem cap occidental, i tothom ens mirava! jejee Va ser un moment curiós, però de seguida ens vam acostumar.

Llavors vam agafar un Shinkansen (tren bala) per anar directe cap a Kyoto, on passaríem la primera setmana. De Tokyo a Kyoto vam trigar aproximadament 2 hores i mitja.

Sii... va ser una pallissa de dia... entre pitos i flautes portavem casi 24 hores de viatge entre vols, trens... etc.

Per fi a les 4 de la tarda vam arribar a Kyoto i ens vam instal·lar al K'S Kyoto.

Ara us poso unes quantes fotos de l'habitació, era petitona però acollidora, a més tampoc necessitavem res més, total era per caure morts al vespre quan arribessim de caminar durant tot el dia. (L'hotel de preu està molt bé!)

Teníem el típic vàter amb botonets!! Ueeeee! Jo pensava que potser només hi serien a hotels més pijos, però no, la majoria en tenien!! Si algú no sap que és això dels vàters japonesos, si mireu a youtube veureu molts vídeos! Es tracta d'uns lavabos que et netejen el cul amb un raig d'aigua, te l'assequen, posen música perquè no es senti soroll mentre fas necessitats... etc. Són l'óstia!!! Una de les coses que trobo més a faltar aquí! jiji

A l'hotel vam descansar una estona i a les 5 ens vam posar en marxa. Com que era una mica tard i molts temples ja havien tancat, vam decidir anar a Fushimi Inari que està a dues parades de l'estació de Kyoto.

Tenia moltes ganes d'anar-hi perquè volia veure els toris que sortien a la peli de "Memòries d'una Geisha" i la veritat és que no em va decepcionar! Molen molt! A més vam poder veure la posta de sol des d'allà i també vam fer una mica el friki!

Per on anem???

jejeje

La putada és que se'ns va fer fosc de seguida i no vam poder pujar fins a dalt de la muntanya on s'acaben els toris... com que era el primer dia que erem allà encara no dominavem massa el tema trens i preferiem tornar aviat a Kyoto.

Al tren vam començar a veure les típiques col·legiales dels manga!!! Uooo em va molar molt!

Quan vam tornar a Kyoto vam aprofitar per pujar a la torre de Kyoto (ara no recordo el preu, però no era gaire car) i veure les vistes de la ciutat de nit.

Després vam agafar el metro i vam anar al barri de GION (el barri de les geishes!) i vam tenir sort de veure'n una!! (tot i que només uns segons perquè anava corrent per el carrer ja que hi havia com 60 persones fent-li fotos).

Vam seguir voltant per allà i vam anar a petar a un barri del costat de Gion que era una mica estrany... hi havia molts locals, tan moderns com tradicionals i a les portes hi havia tius trajats i amb pinta de matons. Pel carrer no paraven de passar noies guapíssimes totes amb unes melenes flipants, vestits de festa (a lo occidental) i super maquillades... Moltes anaven acompanyades d'homes grans o bé anaven en grups de 2 o 3 noies i entraven als diferents locals... No sé ben bé que devien ser però semblaven el que en diuen noies de companyia.. No ens vam atrevir a fer cap foto per si de cas... XDDD

A més vam veure que a Kyoto són una mica xapuses a l'hora de passar els cables de l'electricitat pels carrers, a tot arreu ens trobavem coses com a la foto que ara us poso:

Per aquests carrerons estranys també vam veure com una espècie de cantants que sortien d'un bar i ple de fans que els esperaven a fora:

Després vam anar cap a la zona de Teramachi (al costat de Gion), una zona molt comercial i amb moltes botigues i on els carrers són com galeries.

Ens vam entretenir tant per allà que quan ens vam adonar de la hora ja eren les 22 hores i no trobavem cap lloc per sopar.... (recordeu a sopar aviat quan sigueu a Japó, a les 8 es una bona hora).

Al final vam acabar en un McDonalds... que trist... el primer dia a Japó i menjant Nuggets... però ara ja ho sabíem per el pròxim cop! jeje

Després de sopar directe cap a l'hotel que estavem morts.... vam mirar uns quants anuncis a la tele (són el millor de la tele japonesa... et pixes de riure!!!) i a dormir!

M'oblidava de dir que durant tot el dia va fer una calor insoportable i jo estava suant com una porca... uffff... si podeu eviteu viatjar a Japó a l'estiu.... quina calda! :)

Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!