Hiroshima

Avui parlaré en detall sobre la nostra visita a Hiroshima perquè es mereix una entrada pròpia.

Després de dormir al Ryoso Kawaguchi, ens vam despertar ben aviat perquè teniem previst visitar Hiroshima en un matí i passar per Osaka a la tarda abans de tornar a Kyoto.

Quan estavem al ferri en direcció a Hiroshima, en Yesu es va adonar que a la butxaca hi tenia la clau del ryokan... ufff quin cap, ens l'haviem endut sense voler!

I auu... vam haver de tornar a agafar el ferry cap a Miyajima per tornar-la i després tornar a anar cap a Hiroshima... Per culpa d'això vam perdre una hora ben bona i això ens va obligar a veure Hiroshima amb menys temps del que teniem pensat.

En arribar a l'estació principal, vam decidir anar a peu fent un passeig fins al parc del Memorial de la Pau, així veiem una mica la ciutat.

Feia molta i molta calor, com va ser habitual durant tot el viatge.

Primer vam passar per el castell d'Hiroshima i un parc que hi ha per el voltant. Era molt macu, però vam passar-hi molt ràpid perquè la xafogor era insoportable i teniem el temps just.

Al cap d'uns 45 minuts a peu (contant que ens anavem parant a mirar coses), vam arribar al parc de Memorial de la Pau i vam veure la cúpula de Genbaku (l'únic edifici que va quedar dret després de la bomba atòmica).

Em va fer molta impressió veure l'edifici... la visita a Hiroshima és una mica dura.

El parc de la pau està ple de monuments commemoratius: hi ha el rellotge de la pau, el "cenotafio" (un monument aixecant en memòria de les víctimes), l'estàtua en memòria de la Sadako Sasaki (una nena que va morir de càncer a causa de la bomba atòmica i que s'havia proposat fer 1000 grulles de papiroflexia com a símbol per a curar-se)... etc

(Rellotge de la pau)

(Cenotafi)

Si no sabeu la història de la Sadako Sasaki, la podeu llegir a la wikipèdia, és un fet real:

http://es.wikipedia.org/wiki/Sadako_Sasaki

(Monument a la Sadako Sasaki)

Com que sabiem la història de la Sadako, vam decidir portar grulles de papiroflexia que haviem fet a casa nostra fins a Hiroshima i deixar-les allà amb un missatge de pau.

(Les nostres grulles)

Tot el monument està ple de grulles de tots colors i fent collages. És impressionant! La gent li porta grulles de totes les parts del món! Aquí hi vam passar una bona estona fent fotos, i llegint tot els missatges de pau (els que enteniem)

Un cop vist el parc, faltava el més dur: el museu de la Pau. Val molt la pena entrar (el preu de l'entrada és simbòlic: 50 yens), però surts malament això sí....

Veus coses molt dures i tristes i et quedes amb malestar.... però com diuen són coses que s'han de veure, que formen part de la història i serveixen perquè es prengui consciència de que no es pot tornar a repetir una cosa així.

(Rellotge que va quedar aturat just a l'hora que va caure la bomba)

Maqueta de com era abans hiroshima i de com va quedar després de la bomba.... Impressionant!

Les bombes nuclears que té cada país.... pffff

Algunes fotos esgarrifants d'objectes i supervivents de l'atac nuclear... En tinc més però no són apropiades....

(Foto de l'enterrament de la Sadako Sasaki)

Després de veure el museu ja eren gaire bé la 1 del migdia i vam marxar corrents a agafar el tramvía cap a l'estació d'Hiroshima. Allà haviem d'agafar un shinkansen a les 13:30 cap a Osaka per tal d'arribar a temps de veure el castell d'Osaka.

I fins aquí la crònica d'avui!

Ara estaré uns dies sense poder actualitzar perquè marxo de viatge (el meu primer viatge des de Japó...), però diumenge o dilluns ja tornaré a posar-me a escriure!!

Sayonara babies! :)

Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!