Excursió al Mt. Fuji, als 5 llacs i al bosc dels suïcidis

Uns mesos abans de marxar cap a Japó, vam decidir contractar una excursió amb guia (Rutafujitours) per visitar la zona del Mt. Fuji i els 5 llacs.

Vam trobar l'excursió de casualitat i estava molt bé perquè tenies un guia de parla espanyola (l'Augusto) que t'ho explicava tot i et portava pels diferents llocs.

El motiu d'agafar l'excusió és que vaig estar mirant com arribar a la zona i visitar tots els llacs i ho vaig trobar complicat i que es perdia molt de temps amb transports i la visita guiada em va semblar la millor opció.

Vam contractar l'excursió a través d'aquesta web: 

Ruta Fuji Tours

Us puc dir que la web és totalment fiable i que us ho passareu genial! El preu és una mica car, però tinguent en compte que inclou el dinar en un buffet lliure, et venen a recollir i et tornen a l'estació de tren, et porten per tot arreu, t'expliquen totes les coses i estàs d'excursió durant tot el crec que val la pena!

I el guia, l'Augusto, és super simpàtic! :D

Teniem l'excursió prevista per un altre dia, però hi havia un avís de tifó (el Thalas) que s'acostava al Japó imminentment i el guia ens va trucar perquè l'avancéssim per intentar garantir un millor temps.

Veure el Mt. Fuji a l'agost és molt i molt difícil ja que al estar envoltat de 5 llacs la calor fa que hi hagi molta condensació i que es faci molta boira que tapa la muntanya...

Tot i així vam voler intentar veure'l perquè per mi anar a Japó i no veure el Mt. Fuji és com anar a París i no veure la Torre Eiffel.

Vam quedar amb el guia a les 7:30 del matí a l'estació de Shin-Fuji, on ens va venir a buscar en cotxe. (normalment les excursions comencen una hora més tard, però com que la previsió meteorològica era de plujes vam avançar-ho per evitar-les al màxim).

El dia estava força ennuvolat i el Mt. Fuji només es veia fins a la meitat, tot i que en algun moment (només segons) vam poder veure una mica més amunt... però mai destapat del tot! (grgrgr catxissss!!)

L'Augusto és un home de mitjana edat (uns 40 anys), que és meitat Japonès i meitat Peruà. Els seus avis eren japonesos ens va explicar. Als 20 anys va venir a provar sort a Japó i ja s'hi va quedar. Ara està casat amb una japonesa i tenen dos fills.

La veritat és que és un home molt simpàtic i t'explica molt bé les coses. A més a més també té molta curiositat per saber com és la vida al nostre país i ens preguntava moltes coses. Va ser molt interessant intercanviar opinions amb ell.

El primer lloc on vam anar va ser a un temple i a les cascades de Shiraito i a les de Otodome. Eren molt maques! I vam poder apreciar unes esquerdes i desperfectes per la zona que l'Augusto ens va dir que les havia causat el terratrèmol de l'11 de març.

Després de veure les cascades vam anar a veure la caverna de gel, quin contrast de temperatura que hi havia allà!

Molt a prop de la caverna de gel hi ha el bosc de Aokigahara, més conegut com: el bosc dels suïcidis.

Nosaltres n'havíem sentit parlar abans d'anar a Japó a través del programa "Cuarto Milenio" però quan vam reservar l'excursió no vam caure en que era el bosc d'Aokigahara!

En aquest bosc s'hi suïciden els japonesos... és esgarrifant!

Cada any es retiren més de 150 cossos....

El motiu de que es suïcidin aquí és perquè si un japonès es suïcida tirant-se a la via del tren la família ha de pagar tots els desperfectes i una indemnització pel retard a tots els passatges, si es tiren d'un edifici han de pagar tot el que s'hagi fet malbé... I per aquest motiu van a aquest bosc ja que aquí no molesten a ningú ni causen desperfectes... És solen penjar als arbres o acampen amb tendes dins del bosc fins que es moren... uffff fa una cosa...

Les diverses entrades al bosc estan plenes de cartells on posa coses per l'estil: "Si estimes a la teva família siusplau no entris a aquest bosc... Pensa en els qui t'estimen. Demana ajuda!".

I també hi ha cartells on posa que està prohibit acampar...

Nosaltres vam entrar una mica al bosc (uns 15 o 20 metres només), però per sort no vam veure res... la gent entra molt més endins del bosc per suïcidar-se...

A més aquest bosc és molt gran i frondós i és molt fàcil perdre's i desorientar-se...i molta gent en entrar-hi per més que vulgui sortir no s'orienten i tampoc hi arriba la cobertura GPS ni funcionen les brúixoles (perquè hi ha molt de mineral de ferro al terra i fa que no funcionin)...

Mentre érem per allà vam veure passar alguna patrulla, l'Augusto ens va dir que hi ha brigades de voluntaris que volten per les afores del bosc per vigilar que no hi hagi cap persona sola i amb aspecte deprimit per veure si poden parlar amb ell i desdir-lo...

(el cartell que us comentava que diu allò de que pensis en la família i els qui t'estimen...)

(cartell de prohibit acampar...)

(el bosc és molt frondós, és va formar mitjançant lava en una de les erupcions del Fuji)

Uaaa vam flipar... La primera vegada que vaig sentir a parlar d'aquest bosc va ser al programa "Cuarto milenio", i mai hagués pensat que algun dia hi aniria..

La història diu que el bosc està endimoniat perquè segles enrere quan hi havien epidèmies deien que deixaven els apestats i malalts en aquest bosc perquè no contagiessin als altres...

Si voleu tenir més informació sobre el bosc llegiu els següents enllaços (són durets i una mica macabres):

Aokigahara

El bosque de los suicidas de Japón

I també us deixo un documental subtitulat en castellà on parlen d'aquest bosc:

Primera part


Segona part

Un cop ens vam fer una idea del bosc, vam anar cap a la caverna dels rats penats. Allà ens vam haver de posar uns cascs i vam fer un recorregut per dins la cova súper estret que havíem d'anar ben ajupits per poder passar! jejee

(era súper baix! jajaa i no podies apoiar els genolls perquè el terra era ple de roques punxegudes)

Després d'això vam anar a veure el llac Saiko (el segon més petit dels 5 llacs) des d'on hi ha vistes del Mt. Fuji, però la merda de temps que feia no ens va deixar veure el Fuji... (snif, sniff...)

La vista des del Saiko quan no fa núvol és aquesta:

Saiko Lake

(en teoria darrera d'aquests núvols hi ha el Fuji.... grgrgr vaya merda temps!!)

Llavors vam anar a veure un altre llac, el Kawaguchiko. És el més famós de tots perquè té les millors vistes del Mt. Fuji i es reflexa en la seva aigua. També és el llac més poblat. (només vam veure trossets de Fuji pels núvols! Quina ràbia!! jopeeee)

Kawaguchiko lake

(darrera els anecs hi ha el Fuji...)

Després de veure aquests dos llacs, l'Augusto ens va dur a dinar a un Kappa Sushi! :D (el dinar anava inclòs amb l'excursió).
El Kappa Sushi és un buffet lliure Japonès on els plats van rodant en un cinta i tu vas agafant els que t'agraden més.
El que molta d'aquest lloc és que a cada taula també hi ha una pantalla tàctil on tu pots mirar tots els plats que hi ha i si n'hi ha algun que vols i no arriba per la cinta el demanes per la pantalla i te'l porta un mini-shinkansen (un tren bala).
Fa molta gràcia! jejee El tren comença a fer sorollets i arriba fins la taula amb el plat a sobre! :D
Allà al restaurant vam parlar molt amb l'Augusto i ens va explicar moltes coses de Japó. Vam aprofitar per fer-li mil preguntes de curiositats que teniem! :D

Ben dinat, ens va portar a 2 o 3 botigues que eren com bazars on tot era baratíssim (100, 200 i 300 yens).
Vam aprofitar per comprar la tira de souvenirs i coses curioses! Em van encantar aquelles botigues!! (ja faré una entrada de souvenirs i us ensenyaré que vam comprar).
Una de les botigues barates és una cadena que es diu "Don Quijote"! (passa que ho posa amb japonès i no t'enteres de que diu això!). L'Augusto ens va dir que era perquè el llibre de Don Quijote era dels més traduïts del món i que per fer-li homenatge havien posat aquest nom a les botigues.

(botiga Don Quijote)

Després vam anar al centre de visitants del Mt. Fuji on vam veure tota la història del Fuji, fotos, curiositats, origamis del Fuji... etc. També ens va portar a un museu de minerals del Fuji.

Ens faltaven per veure dos llacs, així que després de veure el musem hem anat primer al llac de Shojiko (el més petit de tots) i després al llac de Motosuko (el més natural de tots i amb menys turistes).

Shojiko Lake

(trossets de Fuji)

(gent tocant instruments al mig del bosc per no molestar... mira que són educats!)

Motosuko lake

(a dalt tot despejat i el Fuji no...)

Les vistes del llac de Motosuko són les que es van fer servir per imprimir els bitllets de 1000 yens amb el Fuji de fons.
Vam fer una foto del lloc exacte que surt al bitllet, però el fuji no es veu pels núvols.

Hem tingut la mateixa sort que amb els anteriors... sempre núvol i només veiem trossets de Fuji... ens alguns moments s'ha destapat casi tot però ha estat només durant segons...

Vam estar casi 2 hores al mirador del llac Motosuko per veure si marxaven els núvols i podíem veure el Fuji però res de res...
Al final vam desistir i vam optar per fer-nos fotos amb el cartell del Fuji que hi ha per allà... jejeje Amb una mica de photoshop potser colaria i tot... XDD

Després d'això l'Augusto ens va portar cap a l'estació de Shin-Fuji per tornar cap a Tokyo. Per el camí ens va donar una espècie de galetes salades que havia fet la seva dona! Estaven boníssimes!!!
Vam ser casi 12 hores d'excursió, ens ho vam passar genial! Val molt la pena, ho recomano! :D

Quan vam arribar a Tokyo vam anar a fer un volt per la zona de Shibuya i vam provar un altre Karaoke.

Estava molt xulo perquè quan cantaves o parlaves per el micro, les parets canviaven de color i hi apareixien dibuixos. jeje
Era molt divertit! Ens van portar panderetes per animar més l'ambient i tot!

En fi això és tot per avui... si que m'he enrotllat! :P

Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!