Hola a tots!
Després d'una parada de dues setmanes per les festes de Nadal torno a la càrrega amb el blog!
Avui us explicaré la nostra visita al Baldwin Street, que és el carrer més empinat del món (sí, més que els de San Francisco!!!), una breu visita per Dunedin i el camí cap al nostre propi destí "Te Anau", un poble amb un llac molt maco.
(Baldwin Street, el carrer més empinat del món)
- Ruta total: De Dunedin fins a Te Anau
- Km totals realitzats: 291
- Temps total de conducció: 3:27 hores
- Llocs a visitar: Baldwin street, Dunedin i Te Anau
- Data de la ruta: 27 de setembre del 2015
Com ja anava sent habitual, vam tornar a passar una nit molt i molt freda congelats a l'autocaravana...
Això no podia ser i el primer que vam fer en despertar-nos va ser anar a parlar amb la recepcionista del càmping perquè ens indiqués a on podíem comprar una estufa elèctrica i roba d'abric.
Volíem aprofitar que estàvem a Dunedin (una ciutat relativament gran) i comprar el que fos per combatre el fred!
Per cert, Dunedin ells ho pronuncien "Deniden" i si no ho dieu així per més que us esforceu no us entendran i us miraran malament! Jeje ens va costar la tira aprendre a pronunciar-ho bé!
La dona del càmping ens va enviar a una espècie de cadena comercial que es diu "Pack'n save" i la veritat és que ens va anar de conya!
Allà vam poder comprar una fabulosa estufeta elèctrica (Electric Heater) que ens va salvar la vida!! Ens va salvar tant que finalment la vam acabar facturant i portant-la cap a casa! Li farem un monument de lo bé que ens va anar!
En aquesta botiga també tenien roba i vam comprar varis jerseis, mitjons gruixuts i uns pijames molt molons! La sessió de fotos al provadors no va faltar! jeje
(Els pijames molons que vam comprar)
I aquí teniu una foto de gran part de tot el que vam comprar per l'operació antifred! jejee
(Us agrada el pijama d'en Yesu eh?? :P)
Una cosa impactant de Nova Zelanda és la moda de la gent: feia molta i molta fred i ells anaven amb anorac i pantalons curts!! Us ho juro! Tenien una cara de congelació total però ells amb les cuixes a l'aire!! Impressionant!
Cada vegada que els veiem flipàvem! Això no és normal! jejee de fet jo sempre que podia els hi feia fotos d'estranquis.... Aquí us en deixo unes quantes perquè veieu que no exagero:
(La mare amb xancles i la filla amb les cames a l'aire.... la temperatura en aquell moment era de 7 graus)
(Com veieu no era cosa d'una sola persona sinó que la gran majoria anaven vestits així... o inclús abrigats i amb xancles...)
Un cop acabades les compres, vam anar a fer una mica de turisme per la ciutat de Dunedin, que em va sorprendre gratament.
Té una catedral molt bonica i l'estació central també està molt bé, a més vam tenir la sort que feia molt bon dia.
(La imatge de l'esquerra és la parcel·la de càmping on vam passar la nit i a la dreta la Catedral de Dunedin)
(Estació de Dunedin, tot molt macu i ben cuidat)
Després de fer una volta pel centre, vam agafar l'autocaravana i vam anar cap al Baldwin Street, el carrer més empinat del món!
Uns amics havien estat a Nova Zelanda uns mesos abans que nosaltres i ens van parlar d'aquest carrer i jo al principi no em creia que fos tan empinat (a les fotos no es fa justícia).
Després d'haver estat fa uns anys a San Francisco creia que era impossible trobar carrers més empinats que aquells... però tenien raó, aquest carrer ho és i molt!
El Baldwin Street fa uns 350 metres de longitud i té una inclinació del 35%! Això vol dir que cada 2'8 metres caminats horitzontalment l'elevació puja un metre.
(Quan arribes al carrer ja hi ha un cartell que t'indica que és el més empinat del món)
Com podeu veure la part empinada del carrer enlloc de ser com la resta del carrer està asfaltada amb ciment. Això és perquè sinó pujar-hi amb automòbil és impossible i els cotxes relliscaven... Amb el ciment sembla que les rodes no patinaven tant.
El carrer té tant de pendent que si fas la foto com si el carrer estigués recte et surt aquest efecte a la foto on sembla que la casa estigui ben torta.
(Cal estar en forma per pujar aquí dalt...)
Tot seguit us deixo unes quantes fotos fent la comparativa del carrer en versió empinada i en versió recta perquè veieu la diferència:
Alguns cotxes valents baixaven pel carrer... també en vam veure alguns que intentaven pujar i desistien... deu n'hi do, jo no m'atreviria!!
(Aquí ja érem gairebé a dalt de tot!)
(Aquesta foto és perquè us feu una idea de lo empinat que és! jeje semblava un tobogan i si et descuidaves relliscaves avall)
(Vistes des de dalt de tot!)
(Quan arribes a dalt de tot del carrer hi ha un banc amb un mural pintat amb el dibuix del carrer)
Un cop haver visitat el Balwin Street, vam agafar l'autocaravana i vam anar a fer un volta per la península d'Otago abans d'anar cap al nostre destí: Te Anau.
Com que feia tant bon dia les vistes eren espectaculars! M'hagués agradat disposar de més dies per passar en aquesta zona.
(Unes escultures en forma de queixals que vam trobar a Dunedin)
(Vistes de Dunedin des d'una carretera que passa arran de l'aigua)
(Conduïr amb aquestes vistes no té preu!!)
A Nova Zelanda les cases són maquíssimes, totes així de colors i amb unes grans finestres! Als pobles i ciutats no hi solen haver-hi edificis alts i tot està molt cuidat!
Ja m'agradaria viure en una caseta d'aquestes! :)
(Pobles del voltant de Dunedin)
Després de parar a dinar davant d'un llac (amb les taules i cadires d'exterior de la caravana), vam començar a tirar cap a Te Anau, el lloc on dormiríem per estar més a prop per l'excursió del pròxim dia a Fiordland.
De Dunedin a Te Anau hi havia un bon tros, vam estar unes 4 hores conduint, però les vistes eren molt guais i ja compensava. Estava tot ple d'uns prats súper verds i plens totalment d'ovelles! (A Nova Zelanda diuen que hi ha més ovelles que persones i m'ho crec!)
Jo vaig estar bona part del viatge fent fotos des del cotxe! (Perdoneu si algunes estan mogudes)
Per sort a partir d'aquest dia van canviar l'hora de Nova Zelanda perquè entraven a l'horari d'estiu i d'aquesta manera vam guanyar una hora més de llum cada dia durant tot el viatge (es feia fosc a les 8 ara).
(Vistes de camí a Te Anau)
Finalment vam arribar a Te Anau cap a les 7 de vespre i vam anar de seguida a buscar un càmping (allà n'hi ha molts que tanquen entre les 7 i les 8 i llavors no pots entrar si tenen barreres).
Te Anau és un poble petit i molt tranquil amb un llac immens i molt maco.
Vam tenir el temps just per passejar-hi una mica abans que es pongués el sol i marxés la llum.
A Nova Zelanda la gent es tanca a casa a partir de les 6 i també sopen molt aviat, per tant a l'hora que nosaltres vam anar a passejar gairebé no hi havia ningú pel carrer.
(Punt d'informació del llac en una caseta de fusta molt xula)
(Aquesta casa de vidre davant del llac semblava com una mena de lloc on feien misses o casaments)
I per acabar l'entrada d'avui, parlar-vos també de les Free Wifi Zone, que són com una mena de cabines de la companyia Spark on et pots connectar via wifi (en cas de tenir una targeta d'internet de Spark).
I això és tot per avui! En la pròxima entrada us explicaré la nostra excursió al Milford Sound (Fiords de Nova Zelanda).
Salut!
Si que mola el pijama si xD
ResponEliminaEl carrer inclinat l'habia vist me vegades i te pinta que....jo no se si el pujaria jajajjs xD
Un abraçada
jejeje s'havia que t'agradaria el pijama! :P
EliminaPues ja veus si era empinat... va bé pujar per cremar la grassa del cul! jaja Jo no em pensava que fós tan empinat, havia vist fotos i semblava menys, però val la pena pujar fins a dalt! :)
Merci per comentar!!!
aiii "sabia" (de saber) enlloc de "s'havia"! sorry!
Elimina