Hola a tots!
En aquesta entrada us explicaré com vam creuar de la illa sud a la illa nord i del nostre primer dia a Wellington on vam quedar amb un vell amic meu! A més a més era l'aniversari d'en Yesu, el primer que passava fora de casa.
(Motiu Maori al museu Te Papa)
Aquí us deixo amb la ruta del dia:
- Ruta total: De Nelson a Picton amb cotxe i de Picton a Wellington amb Interislander
- Km totals realitzats: 107 (De Nelson a Picton)
- Temps total de conducció: Entre 2 i 3 hores (hi ha moltes corbes)
- Llocs a visitar: Wellington: Museu Te Papa, centre de la ciutat, cable car, Botanical Garden...
- Data de la ruta: 4 d'octubre del 2015
Aquell dia ens vam aixecar molt aviat ja que des de Nelson fins a Picton (on agafàvem el vaixell Interislander per creuar a l'altra illa) hi havia unes 2 hores de cotxe per una carretera amb moltes corbes!
Picton és un poble molt bonic i pintoresc, malauradament no vam tenir temps de visitar-lo ja que anàvem amb el temps just per embarcar i a més el dia estava força núvol.
(Picton en una imatge aèria)
(Recorregut que fa l'Interislander entre les dues illes)
Quan ja érem a la cua per embarcar, ens van dir que l'interislander es retardaria casi una hora i ens va tocar esperar en una mena de carrils que et portaven directe dins la bodega del vaixell. Jo vaig aprofitar per dormir una mica.. :P
(Com podeu veure el vaixell és gegant)
(Imatge aèria del recorregut de l'Interislander, les vistes són genials! Llàstima que nosaltres ho vam trobar força núvol)
Un cop vam haver deixat l'autocaravana a la bodega vam pujar a la part de dalt del vaixell.
Hi havia una zona de butaques i sofàs (que ja estava a tope quan vam arribar), una zona de cadires acotxades, 2 o 3 restaurants per si volies dinar allà, un cinema (calia pagar a part si hi volies anar)... Estava molt bé!
(Zona de cadires acotxades i un dels restaurants)
Per intentar recuperar una mica del temps que perdríem degut al retard del vaixell, vam dinar en un dels restaurants que hi havia.
Jo em vaig comprar una caixa de sushi que estava molt bé de preu però la veritat és que era dolentíssim i semblava sushi de plàstic... :S
Després de 3 hores de viatge a les 14:30 h vam arribar a Wellington.
Entre baixar l'autocaravana de l'Interislander (vam ser dels últims perquè la teníem al fons de tot) i anar cap al pàrquing que havíem reservat per passar la nit ja eren les 15:00 h. Jolin... tot el matí perdut com aquell que diu....
A la ciutat de Wellington no hi ha càmpings que estiguin cèntrics, tots estan a les afores i força lluny de la ciutat.
L'únic lloc on dormir i deixar l'autocaravana que està a 5 minuts del centre és el Wellington Waterfront Motorhome Park.
És un pàrquing asfaltat on pots deixar l'autocaravana durant 24 hores, dormir-hi, enxufar-te a la corrent i també té dutxes i lavabos.
Cal reservar-ho amb antelació ja que hi ha poques places i s'omplen de seguida! Si no recordo malament ens va costar 50$ la nit entre tots dos (uns 28 euros).
Aquí teniu la seva pàgina web:
(Les vistes que teníem des del càmping, com vèieu a primera línia de mar! jeje)
El primer que vam fer va ser anar a visitar el Museu Te Papa, el museu més gran i conegut de la ciutat que a més és gratuït.
(Museu Te Papa)
El museu té vàries plantes amb moltes exposicions, nosaltres només disposàvem de dues hores de temps i vam haver de veure-ho una mica ràpid.
L'exposició que més em va agradar va ser la de la cultura Maori. Hi havia tota mena de construccions, murals i motius Maoris molt bonics.
L'exposició que més em va agradar va ser la de la cultura Maori. Hi havia tota mena de construccions, murals i motius Maoris molt bonics.
També hi havia una zona on et posaven un audiovisual per veure la seva cultura i història.
Us deixo amb unes quantes fotos de l'exposició:
Us deixo amb unes quantes fotos de l'exposició:
(Una espècie de porta Maori)
(Motius Maoris)
(Una mena de teatre Maoria, era una passada!)
(Uns vitralls que hi havia al museu)
Una cosa curiosa de Nova Zelanda són els mapa mundis! Aquí estem acostumats que els mapes estan centrats amb America i Europa i allà posen Oceania i el pol sud al centre.
(Un mapa mundi al terra del museu amb Oceania i el pol sud al centre)
Al museu també hi havia una àrea on podies interactuar amb varis elements, entre ells una taula on posaves les mans a sobre i podies escollir un estil de música i un ritme i crear la teva pròpia música a l'estil d'un DJ.
No sé ben bé com explicar-ho però molava molt! jeje
(En Yesu amb la taula de música i so)
Casualment en les dates que hi vam anar feien una exposició temporal sobre la guerra de Gallipoli on van morir molts neozelandesos..
La exposició era impactant i ens va agradar molt, llàstima que estava a reventar de gent i la vam haver de veure molt ràpid perquè teníem pressa.
Després de visitar el museu havíem quedat amb el meu amic Pere que en aquell moment estava vivint a Wellington (ha viscut a Nova Zelanda durant un any amb el permís "Working Visa New Zealand").
En Pere és mallorquí i ens coneixem perquè vam treballar durant un any i pico de programadors informàtics a HP.
Em va fer molta il·lusió poder quedar amb ell a Nova Zelanda ja que feia molt temps que no ens vèiem i sempre fa gràcia trobar-te amb coneguts a l'altra banda del món! :)
Qui millor per fer-nos de guia per la ciutat?
(Us presento en Pere Serra, un altre viatger incansable i antic company de feina meu)
(Una escultura que hi havia al port)
(En Yesu i en Pere)
En Pere ens va portar a fer una volta per Cuba Street, el carrer amb més ambient, bars i botigues de Wellington. Estava ben ple de gent!
Allà vam veure la famosa Bucket Fontaine, una font que els hi encanta als locals d'allà.
És una font formada per vàries galledes que van traslladant l'aigua d'una a altra.
Buscant informació d'aquesta font m'he trobat amb algunes anècdotes divertides com ara:
- Moltes vegades les galledes no traspassen bé l'aigua d'una a altra i com que a Wellington hi fa molt de vent aquesta surt disparada uns quants metres i si estàs per allà a prop pots quedar ben moll.
- Molta gent tira detergent a la font provocant que surtin bombolles degut al moviment de l'aigua i les galledes.
- L'actor Elijah Wood, famós per el seu paper de Frodo a les pel·lícules de "El Senyor dels Anells" va reconèixer en una entrevista que mentre era rodant les pelis a Nova Zelanda un dia va pujar fins a dalt d'aquesta font i hi va orinar... (aquesta anècdota em va deixar morta! jaja tan bon noi que sembla... vaya tel·la).
(Bucket Fontaine, sort que no feia vent i no em vaig mullar)
(Fent el friki per els parcs infantils de Cuba Street)
Un cop vam haver visitat Cuba Street, vam anar caminant fins a l'última parada del cable car, a dalt d'una muntanya.
Deu n'hi do quina pujadeta... vaig arribar a dalt ben cansada! En Pere ens volia matar a caminar! jeje
(Un túnel del Cable Car a mig camí de dalt de la muntanya)
I des de dalt de tot es podien veure bones vistes de la ciutat de Wellington però per mala sort el dia estava tapat i gris. I això que en Pere ens va dir que els dies anteriors havia fet molt de sol i temps d'estiu... som gafes! :(
(Vistes de Wellington)
Ens vam esperar a dalt fins que va arribar el Cable Car per tal de poder fer la típica foto del funicular amb les vistes de la ciutat a darrera.
(Cable Car de Wellington)
Al costat de l'última parada del Cable Car hi ha els jardins botànics de Wellington. Aquests jardins són gratuïts i hi vam fer-hi una volta mentre baixàvem altre cop cap al centre de la ciutat.
(En Pere i jo)
(Diferents jardins del Botanical Garden)
(Com que eren les 6 de la tarda ja no hi havia gaire gent pel carrer)
(M'encanta fer fotos de flors! jeje)
(Les cases de Wellington són súper mones així de fusta i de diferents colors)
I tot caminant vam arribar fins al Parlament de Nova Zelanda, que vam trobar molt curiós!
Ens havien dit que hi fan visites guiades gratuïtes però a aquelles hores que hi vam anar ja no en feien cap.
(El parlament de Nova Zelanda)
Després vam anar a un pub musical amb en Pere on també podies menjar i vam sopar allà.
Hi havia molt d'ambient, bona música i un grup de gent que celebraven uns aniversaris i ho donaven tot pujant sobre les taules i fent com una mena de concurs.
Per primer cop a Nova Zelanda anàvem a un lloc amb molta gent i amb ambient! jeje Es notava que estàvem a la capital!
Després de sopar ens vam acomiadar d'en Pere i vam tornar cap al port on teniem el pàrquing de la caravana.
Durant tot el dia va fer un vent impressionant!! És veu que allà sempre hi fa molt de vent... Crec que si visqués a Wellington em sortirien rastes...
Un cop a la caravana vam celebrar l'aniversari d'en Yesu menjant un pastís de "banana" i unes espelmes que havíem comprat.
No sempre es celebren els aniversaris des de l'altra punta del món! :)
Després vam intentar anar a dutxar-nos, però les dutxes del "pàrquing-càmping" eren força cutres i l'aigua no sortia calenta... i degut al vent que feia i que tampoc hi havia assecador vam optar per deixar la dutxa per el proper càmping...
I això és tot per avui! ;)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada