Xarxes socials

Dia 5: Excursió al glaciar Vatnajökull, Svartifoss, Fjallsárlón i visita a Jökulsárlón

dijous, 3 de novembre del 2016
Hola a tots!
Després de dos setmanes sense poder escriure per falta de temps i una gastrointeritis molt forta, avui torno a la càrrega amb l'excursió que vam fer pel glaciar de Vatnajökull! Una de les coses que més ens va agradar del viatge i que recomano a tothom!

(Vatnajökull Glacier)

Aquí teniu la ruta, el temps i les distàncies del cinquè dia de viatge:
  • Ruta total: De Skaftafell fins a Egilsstaðir
  • Km totals realitzats: 314.7
  • Temps total de conducció: 4:31 hores 
  • Llocs a visitar: Svartifoss, Vatnajökull Glacier, Fjallsárlón Glacier Lagoon, Jökulsárlón
  • Data de la ruta: 16 de juliol del 2016



Ens vam aixecar a les 5:30 del matí (havíem anat a dormir a la 1 juasss) ja que el dia anterior no havíem tingut temps de visitar la famosa cascada de Svartifoss i com que a les 8 començàvem l'excursió pel glaciar i llavors ja seguíem endavant amb la ruta, si no hi anàvem a primera hora ens l'hauríem de saltar i això era impensable!

Des del càmping de Skaftafell fins a la cascada hi havia uns 2 km a peu, així que vam tardar uns 30 minuts en arribar-hi (a pas ràpid).
Anar-hi tan aviat al matí va estar bé perquè no hi havia absolutament ningú i vam tenir la cascada per nosaltres sols! :)

(Svartifoss des de lluny)

La cascada de Svartifoss també és coneguda com la "Cascada negra", té uns 12 metres d'alçada i es troba situada dins del Parc Nacional de Skaftafell. El seu nom prové de les columnes basàltiques negres que l'envolten. 
Aquestes columnes hexagonals es van formar com a conseqüència d'un procés de cristal·lització extremadament lent a l'interior d'un flux de lava i han estat font d'inspiració de diversos arquitectes islandesos. Un exemple d'aquest fet és l'església Hallgrímskirkja i el Teatre Nacional, tots dos a Reykjavík.

(Cascada Svartifoss)

La veritat és que la cascada és impressionant i va valer la pena aixecar-se a les 5 del matí per anar-la a veure! :) Les columnes de basalt són molt curioses i és una cosa que no veus cada dia!


Després de veure la cascada vam tornar ràpidament cap al càmping i vam agafar l'autocaravana per anar al punt d'inici de l'excursió al glaciar (era a pocs metres del càmping).
Com que el dia anterior vam arribar més tard de les 12 de la nit i al matí vam marxar abans de les 8, la recepció del càmping no era oberta i ens vam estalviar de pagar... :P

Quan vam organitzar el viatge teníem clar que volíem fer una excursió per el glaciar. 
Poder caminar per un glaciar, pujar-hi, veure gel blau... era la nostra il·lusió!! :)
Ja ens havíem quedat amb les ganes a Nova Zelanda, on vam contractar una excursió pel Franz Josef glaciar que ens van anul·lar per mal temps i ara que anàvem a Islàndia volíem tornar-ho a intentar i complir el nostre somni.

Vam trobar l'excursió Glacier Grand Slam a través de la pàgina de "Artic Adventures" on també vam reservar l'excursió a les muntanyes de colors.

Aquesta excursió dura unes 8 hores aproximadament, el nivell de dificultat és moderat (cal estar una mica en forma) i inclou el següent:
  • Transport amb autobús fins a la llengua del glaciar
  • Guia expert de parla anglesa durant tota l'excursió
  • Material per pujar al glaciar: casc, piolet, arnest, grampons... etc
  • Caminada de 3-4 hores pel glaciar
  • Excursió amb zodiac a través dels blocs de gel de la llacuna de Fjallsárlón 

En el moment que hi vam anar nosaltres l'excursió ens va costar uns 165 euros per cap. És car (com tot a Islàndia) però va valer moltíssim la pena!
A aquests 165 euros cal sumar-hi 10 euros més ja que vam decidir llogar unes botes bones de muntanya per pujar al glaciar (no estàvem segurs que amb les nostres anèssim bé i així tampoc se'ns mullaven).

A les 8 érem a les oficines de Glacier Guides a punt per començar l'excursió.
Allà els guies ens van agafar les dades, ens van donar el material que necessitàvem per pujar al glaciar i van revisar si la roba que portàvem era l'adequada (pantalons i jaquetes impermeables per no mullar-nos, guants, botes de muntanya...).
Amb la roba impermeable van insistir molt ja que van dir que la previsió per aquell dia era de pluja a partir de mig matí i que ens havíem d'afanyar per evitar-la al màxim possible.
Després ens van ajuntar amb més gent i vam pujar a un autobús que ens va portar fins als peus d'una de les llengues del glaciar Vatnajökull on pujaríem.

(El bus que ens va dur fins a la llengua del glaciar)

(Des de l'autobús les vistes al glaciar eren impressionants)

Un cop allà ens van dividir en 3 grups (10-12 persones per grup aproximadament) i ens van assignar un guia.
A nosaltres ens va tocar una noia suïssa (feia uns anys que vivia a Islàndia fent de guia) que era molt simpàtica, ens ho va explicar tot molt bé i el seu anglès s'entenia perfectament.

(El glaciar on vam pujar, impressiona eh?)


El dia abans es veu que va ploure molt i es van inundar alguns camins i per aquest motiu van haver d'improvisar uns ponts amb fustes perquè poguéssim passar.


(Els ponts improvisats per poder passar)

(Als peus del glaciar)

En aquest punt la guia ens va donar unes quantes instruccions a l'hora d'iniciar l'ascens: com caminar de costat i com posar les cames, què fer en cas d'una caiguda, ens va dir que havíem d'anar tots en fila india ja que ella ens aniria marcant el camí més segur per passar... etc.


Una anècdota divertida que ens va explicar la guia va ser que molta gent posa mals comentaris d'aquest glaciar al Tripadvisor perquè diuen que està brut! jejeje
Això és perquè el gel no és de color blanc pur ja que està barrejat amb la lava de les erupcions de la zona volcànica.


(Fent camí cap al cim)

(Durant el camí vam anar passant per diverses esquerdes)

En algunes de les esquerdes per les quals vam passar i on havíem de pujar verticalment, els guies de Glacier Guides havien construït com una mena d'escales esculpides en el gel per facilitar-nos la pujada! jeje 
Em va fer molta gràcia, semblava que estiguéssim dins la pel·lícula de Frozen! :)

(No vaig poder fer cap foto de les escales esculpides en el gel perquè hi vam passar molt de pressa i prou feina tenia en no caure)


(Cap amunt)



(La nostra guia bevent aigua del glaciar)



(Al lateral del glaciar podies veure el contrast entre la gespa de la muntanya del costat i el gel)


(La part superior del glaciar era impressionant!)

(Formacions amb Blue Ice)


(Foto al punt més alt on podíem accedir)

Un cop vam haver accedit a la part més alta permesa del glaciar (uns 300 metres d'altura, més amunt ja no era segur anar-hi) la guia ens va dir que podíem dinar aquí.
A l'excursió t'havies d'endur el teu propi dinar i la veritat és que després de la pujada els entrepans que portàvem ens van entrar com la glòria!



Després de dinar i fer-nos una sessió de fotos important (jeje) vam iniciar la baixada. Durant el descens vam passar per una altra banda i vam poder observar esquerdes molt profundes a la lava.
La guia ens va explicar que alguna vegada algú que havia anat al glaciar pel seu compte hi havia caigut i que havien hagut de fer bastants rescats.
Ens va ressaltar que era molt important no fer aquestes excursions pel teu compte i sense el material adequat ja que és molt fàcil relliscar o caure dins d'alguna esquerda. A més diu que la visibilitat pot canviar en qüestió de minuts i això és molt perillós.

Aquests de Glacier Guides s'ho curren molt, durant tota l'excursió vam anar veient guies en diferents punts del glaciar que feien manteniment dels camins per on passar o construïen ponts o escales de gel.


(Esquerdes en la lava)

Un cop vam haver baixat del glaciar va començar a ploure i a empitjorat el temps. Ens va anar d'un pèl! Quina sort!
Llavors ens van portar amb bus fins a l'oficina de Glaciar Tours on teníem l'autocaravana i allà ens van indicar fins a on havíem de conduir per fer la segona part de l'excursió: el passeig amb zodíac per la llacuna de Fjallsárlón.
Aquesta llacuna està a uns 50 km de Skaftafell i vam haver d'afanyar-nos a arribar-hi ja que l'excursió sortia a les 15:00 h i ja eren les 14:15..

Vam arribar ben justos i ens van fer vestir amb unes súper jaquetes molt impermeables i amb salvavides incorporat. Es veu que si caus a l'aigua des de la zodíac i no vas ben equipat et congeles en minuts...
Per variar, no tenien jaquetes de la meva talla i em van donar com una espècie de mono que porten els nens petits... jajaja m'anava gros igualment i semblava una bola... XDDD

(La nostra equipació per la volta amb zodíac)


La volta amb zodíac dura aproximadament 40 minuts i és molt recomanable! T'acostes als blocs de gel, al glaciar, t'expliquen com es van formar els icebergs i altres curiositats... És genial! I si us agrada fer fotos gaudireu molt! A més vam tenir la sort que gaire bé no hi havia ningú i només hi havia 2 o 3 zodíacs per la llacuna (A la llacuna del Jökulsárlón està més massificat de gent).


Us deixo amb un seguit de fotos del lloc perquè us feu una idea de com és! I les fotos no li fan justícia!






(Preciós!)


Aquest bloc de gel que va recollir el conductor de la zodíac tenia milers d'anys! A més era curiós que es comportava com un iceberg: només veies una punta molt petita flotant en l'aigua i quan el va treure era 5 vegades més gran.


(Amb la zodíac ens acostàvem molt als icebergs)

(El glaciar d'on cauen els blocs de gel)

En un moment donat el conductor va parar els motors al mig de la llacuna i ens va dir que gaudíssim uns instants del silenci i la pau del lloc. Va dir que si estàvem en silenci potser teníem la sort de veure i escoltar algun bloc de gel que es desprenia del glaciar.
Al estar uns moments tant quiets i sense parlar i comptant que la nit anterior havíem dormit 4 hores a més d'un ens va venir son i ens va caure el cap vàries vegades.
Jo pensava que només m'havia passat a mi però en Yesu i en Marc van fer igual... jeje estàvem molt cansats de tantes coses en un dia i amb tant de ritme. El conductor devia flipar amb nosaltres...

(Nosaltres morts de fred a la zodíac i amb una cara de son impressionant)


(Impressionant!!!!)


Segur que molts pensareu que m'he passat posant tantes fotos en aquesta entrada, però és que m'ha estat impossible treure'n algunes, totes són maques i us volia reflectir al màxim la bellesa del lloc.

(Icebergs al Fjallsárlón)

(Glaciar)

(Blocs de gel amb el glaciar de fons)

Un cop acabada la volta amb la zodíac, vam agafar l'autocaravana i vam anar cap al Jökulsárlón.

El Jökulsárlón és un gran llac glacial situat al sud-est d'Islàndia, en el límits del Parc Nacional Vatnajökull, que es va convertir en una llacuna després de retrocés de la glacera de Breiðamerkurjökull.
Actualment aquest llac es troba a 1,5 km de l'oceà Atlàntic i ocupa una superfície de 18 km². Recentment ha esdevingut el llac més profund d'Islàndia amb una fondària màxima de 248 metres i 3000 metres cúbics d'aigua. Es considera que és una de les meravelles naturals d'Islàndia.

(Jökulsárlón)

(És impressionant!)


(Les fotos saltant no podien faltar)

Una curiositat és que el Jökulsárlón i la glacera de Breiðamerkurjökull han estat escenari de pel·lícules molt famoses de Hollywood: 
  • James Bond: A View to a Kill (1985) 
  • James Bond: Die Another Day (2002)
  • Batman Begins (2005)
  • Beowulf and Grendel (2005)
  • Lara Croft: Tomb Raider (2001)


Les llacunes de Fjallsárlón i Jökulsárlón són molt semblants i estan molt a prop l'una de l'altra però trobo que val la pena visitar-les totes dues ja que tenen una bellesa indescriptible!
Sí que cal dir que la llacuna de Fjallsárlón és més petita però alhora és molt menys turística i pots estar allà pràcticament sol.

(No pots parar de fer fotos a tot arreu, és molt bonic)

(Em va sorprendre la velocitat amb la que es movien els blocs de gel)


Pel Jökulsárlón també organitzen excursions amb zodíac i amb barques però és molt més turístic i està molt més concurregut que el Fjallsárlón, i trobo que és més guai fer l'excursió en un lloc on hi hagi la mínima gent.

(Aquestes barques amb rodes són les que porten a la gent a fer una volta per el Jökulsárlón)

Després de la visita al Jökulsárlón, vam agafar l'autocaravana i vam conduïr fins a Egilsstaðir el lloc on dormiríem.
El camí es va fer molt pesat ja que eren unes 4 hores de camí (casi 300 km) per unes carreteres de corbes, grava i vorejant fiords... Semblava que no arribàvem mai...
Ens vam parar a sopar a mig camí en un poble que es diu Breiðdalsvík i encara sort perquè no ens aguantàvem drets... Després d'haver-nos aixecat a les 5 del matí i de tota l'excursió estàvem molt cansats!
Després de sopar pel camí vam trobar uns nois que havien punxat la roda del 4x4 i ens van demanar si els podíem ajudar. Es veu que portaven estona allà i no passava ningú per la carretera i quan ens van veure casi ploren d'emoció!
Eren 5 nois de República txeca i Polònia i no tenien nassos de canviar-la... Sort que en Yesu i en Marc dominen més el tema de la mecànica i els van donar un cop de mà.

Finalment després de la llarga conducció vam acabar arribant al càmping de Egilsstaðir més tard de les 12 de la nit... Un altre dia que dormiríem poc!

En la pròxima entrada us parlaré de la nostra visita a Borgarfjörður Eystri on vam poder veure els curiosos ocells "Puffins", la cascada de Detifoss i el canyó d'Asbyrgi.
Salut!
Share on Google Plus

Yukimaka

Em dic Sara Rosés i sóc de Salt, un poble del Gironès (Catalunya). Sóc Enginyera Informàtica i una de les meves grans aficions és viatjar i fer fotos.
Espero que us agradi el meu blog!
    Comentari Blogger

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada