Hola a tots!
En l'entrada d'aquesta setmana us parlaré de la visita que vam fer al castell de Himeji, un dels castells més espectaculars del Japó que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, Tresor Nacional del Japó i una de les estructures més antigues del Japó medieval que encara sobreviu en bones condicions.
Dit d'una altra manera: una visita imprescindible si aneu a Japó!
(El castell de Himeji darrera d'un arbre florit)
Després d'haver descansat del llarg viatge fins a arribar a Japó, el diumenge al matí ens vam posar les piles i vam començar amb la primera visita: el castell de Himeji!
Teníem moltes ganes de veure'l ja que l'altra vegada que vam anar a Japó (l'any 2011) estava en obres i ens vam quedar amb les ganes...
Queda molt a prop d'Osaka i per arribar-hi vam agafar un Shinkansen Hikari des de Shin-Osaka fins a Himeji que va tardar uns 36 minuts.
Vam agafar el tren de les 8:30 del matí per arribar al castell a primera hora ja que havíem llegit que s'emplena molt de turistes com més tard hi vagis... A part teniem moltes coses programades per aquell dia i havíem d'aprofitar molt bé el temps.
Només d'arribar a l'estació de Himeji ja vam començar a veure ple de cartells que indicaven cap on era el castell, oficines amb informació turística i els típics murals amb forats per posar les cares i fer-te la "guiri foto" que dic jo (per descomptat la vam fer! jiji).
(Els hi encanten aquests murals amb els forats per posar les cares, n'hi ha a tots els llocs turístics de Japó!)
Arribar al castell és molt fàcil, només sortir de l'estació ja el veus a l'horitzó i has de caminar recte per el carrer principal Otemae durants un 10-15 minuts.
(Mapa informatiu de com arribar al castell de Himeji)
(Sortint de l'estació ja es pot apreciar el castell de lluny)
Per accedir al castell cal creuar el pont Sakuramon i la porta Otemon (que no són les construccions originals sinó reconstruccions modernes).
(Pont Sakuramon)
A l'entrada del castell (porta Otemon) hi havia aquest senyor disfressat que feia com de guardià de la porta i donava la benvinguda als turistes.
Tenia alguns barrets i llances d'atrezzo perquè et poguessis disfressar una mica amb ell.
Nosaltres no podíem ser menys i ens vam fer una foto amb ell! hehehe però sembla que a en Genís no li feia massa gràcia aquest home... se'l mirava amb una cara... jiji.
(Vagis on vagis de Japó sempre hi ha algú disfressat o alguna mascota! hehe)
Després de creuar la porta principal et trobes amb una explanada gran (Sannomaru) que és com una mena de parc i hi ha bones vistes del castell.
Aquí hi vam estar una bona estona fent fotos i deixant que en Genís corres i jugués per allà.
En aquesta zona s'hi pot accedir sense haver comprat l'entrada per veure el castell, les taquilles són més endavant just a sota del castell.
Com que era primera hora del matí encara no hi havia gaires turistes però si que hi havia força gent amb trípodes fent fotos al castell, gent pintant quadres i algunes paradetes de menjar i souvenirs.
(Vaig poder fer una foto ideal de la floració amb el castell de fons)
Ens vam posar molt contents quan vam veure que encara hi havia una mica de floració! Visca!!!
En teoria ja feia dues setmanes que havia passat el moment àlgid de les flors de cirerer però encara quedaven alguns arbres florits que ens van permetre fer fotos espectaculars!
Concretament ens vam recrear amb un arbre força baixet (sí, de la meva altura!) on ens vam fer un súper book fotogràfic! jiji
(Flor de cirerer)
(Haviem d'aprofitar aquest arbre florit ja que era possible que ja no en trobéssim més durant el viatge)
(Les fotos no fan justícia en directe era encara més bonic)
(Em penso que vaig provar tots els efectes haguts i per haver de la càmara i el mòbil)
Mentrestant en Genís corria per allà i també li intentàvem fer alguna foto però no es deixava... El que passa sempre amb nens... tot el dia portant-se molt bé i rient i quan arribem al lloc maco on et vols fer fotos familiars i fer-li només a ell posa morros i no vol sortir...
Per sort alguna instantània maca ens va deixar! ;P
(Foto idílica amb en Genís)
(Ell passava dels arbres, el que li molava era pujar i baixar les escales)
Cal dir que aquell dia feia moooolta calor... uff no ens esperàvem tan bon temps i anàvem força abrigats i la veritat és que vam suar de valent i ens vam agobiar una mica..
Després d'aquesta sessió de fotos vam anar cap a l'entrada del castell per comprar les entrades i visitar-lo. Amb la tontería de les fotos amb l'arbre florit se'ns havia fet tard i ja s'anava emplenant de turistes.
(Em va fascinar aquest castell, dels més bonics que he vist!)
L'entrada per visitar el castell de Himeji val 1000 yens, tot i que també hi ha l'opció de comprar una entrada combinada que inclou la visita al castell de Himeji + els jardins de Koko-en (estan just al costat) per 1040 yens.
Sense l'entrada combinada, l'accés als jarfins de Koko-en val 300 yens.
Nosaltres ens vam decidir per comprar l'entrada combinada i veure les dues coses.
L'horari de visita del castell i els jardins és de 9:00 a 17:00 h (fins les 18:00 h des de finals d'abrils fins a agost) i pots entrar-hi fins a una hora abans del tancament.
Una curiositat d'aquest castell (construït l'any 1609) és que mai ha estat destruït ni reconstruït i mai s'ha vist afectat a causa de guerres, bombes, desastres naturals... per aquest fet està considerat com un dels 12 castells originals que hi ha a Japó.
La putada que ens vam trobar va ser que per visitar el castell no es permetia l'accés amb cotxets i te'l feien deixar al costat de les taquilles d'entrada.
Era evident que no podríem pujar al castell amb cotxet i ja hi comptàvem, però pensàvem que el podríem acostar fins ben bé a la porta del castell però al fer-lo deixar a l'entrada de la porta Hishi havies de caminar una estona per uns camins laberíntics fins arribar al castell i hi havien algunes pujades matadores que d'haver-les pogut fer amb el cotxet hagués estat molt millor.
En Genís ja caminava sol en aquella època però anava en la direcció que ell volia i no ens seguia per tant si volíem que ens fes cas i anés on nosaltres volíem l'havíem de dur en braços...
Eren 11 kg de nen i en Yesu pobre va quedar rebentat de portar-lo a sobre tota l'estona... (Vam ser uns empanats i ens vam deixar la maleta portejadora a l'hotel d'Osaka...)
(Quan per fi vam arribar a la porta d'accés al castell... pobre Yesu ja no podia més..)
No és casual que hi hagin tots aquests camins en forma de laberint abans d'accedir al castell. En realitat formen una estratègia de defensa de fa segles, pensada per desconcertar l'enemic i retardar un possible atac.
(Tenshu: torre principal del castell de més de 30 metres d'alçada)
Quan per fi vam arribar a l'entrada del castell, ens van fer treure les sabates i ens van donar una bossa de plàstic a cada un per tal de portar les sabates durant tot el recorregut.
El castell té cinc pisos d'altura que es visiten pujant per una escales de fusta molt estretes.
(Interior del castell)
La veritat és que l'interior del castell va ser una gran decepció... Literalment estava buit!
Pel que he llegit en altres blogs després de les obres de restauració i conservació del castell es van buidar les exposicions que hi havia al seu interior i es van traslladar a a Nishi-no-Maru, a l'oest del complex principal.
O sigui que per afavorir l'elevat trànsit de visitants i evitar aglomeracions les diferents plantes del castell estan buides i simplement vas pujant pisos com si fossis part d'un ramat de xais fins arribar a dalt de tot on es fan les fotos de les vistes exteriors i tornes a baixar... Una merda parlant clar! Sort que les vistes des de fora i tot lo altre que havíem vist val molt la pena!
(Vistes des de dalt del castell i vistes des de sota el castell al final de la visita)
Al final de la visita vas a parar en un pati molt gran davant del castell des d'on es tenen vistes des d'una altra perspectiva.
(El castell des de sota)
(Aquí feia una calor brutal... juas)
Un cop visitat el castell vam desfer el camí que havíem fet des de l'entrada i ens vam trobar una bifurcació de camins on podies sortir per on havies entrat o anar cap a la zona de Nishi-no-Maru (on hi ha les exposicions que abans hi havia al castell).
En aquell moment nosaltres vam pensar que la zona de Nishi-no-Maru era en realitat els jardins de Koko-en i vam anar cap allà (encara sense poder tenir el cotxet del nen que continuava a l'entrada...).
(Vista genial d'un Sakura amb el castell de Himeji de fons a Nishi-no-Maru)
En Yesu va entrar a veure la zona de les exposicions i jo em vaig quedar amb el nen jugant pels jardins i donant-li el dinar (pobret se'l veia cansat ja... i amb la calor que feia..).
(Els jardins de la zona de Nishi-no-Maru plens de Sakures)
Avui mentre escric el blog (un mes després de tornar del viatge) m'he adonat que el que jo creia que eren els jardins Koko-en en realitat era la zona de Nishi-no-Maru... i m'estic estirant els cabells perquè veig que no vam veure els jardins!!! I això que teníem l'entrada! Ualaaaa som uns losers...
Ja em va estranyar perquè havia vist alguna foto dels jardins a internet i es veien molt macus i grans i aquesta zona on vam anar nosaltres tot i que també era molt bonica no eren jardins tradicionals com els de les fotos... però vaig pensar que de vegades la realitat no és el que t'esperes...
A part com que ja no hi havia cap racó més per explorar i l'altre camí ja era la sortida doncs vaig pensar que ja era això...
No ha sigut fins avui, quan em documentava per escriure bé el blog que he vist que els jardins realment estan a fora de l'entrada del castell i s'accedeix per un altre lloc... Juass.... que burra sóc... i quina ràbia haver-me'ls perdut... Ja podrien estar millor indicats! :(
Però bueno... em consola el fet que també se'ns va fer tard, el nen estava molt cansat, volíem recuperar el cotxet i no haver-lo de dur a coll i havíem de tornar a Osaka a veure moltes coses...
I tampoc serà per jardins, que en vam veure molts durant el viatge... ja tindré una excusa per tornar a Japó! hehe
(Fotos per l'àlbum familiar amb els sakures)
(Jugant amb el papa pels jardins dels voltant del castell)
(Foto familiar per emmarcar!)
Un cop acabada la visita al castell vam anar cap a l'estació JR per tal de tornar a Osaka i com que ja era la 1 del migdia i en Genís s'havia adormit vam aprofitar per anar a dinar.
El carrer que uneix l'estació de tren amb el castell de Himeji està ple de botigues i restaurants per el que vam tenir moltes opcions per triar.
Ens vam decidir per un petit restaurant tradicional i vam encentrar de ple: era boníssim!
Com que érem els únics clients van estar molt per nosaltres i ens van servir bastant ràpid. Realment era súper bo i ens va encantar i de preu no estava malament.
(El castell de Himeji des d'una altra perspectiva i el tiberi que ens vam menjar)
(Mmmmm era deliciós!!)
Després de dinar vam anar cap a l'estació a esperar el proper tren fins a Osaka, la previsió era ser allà abans de les 3 de la tarda.
Una cosa que em va encantar de Japó és que tots els banys públics estaven molt ben equipats per anar-hi amb nens.
La gran majoria tenen canviadors a dins i també tenen una mena de seient on pots asseure el nen mentre tu fas les teves necessitats. Súper pràctic!
(El vàter de l'estació, totalment equipat per canviar els bolquers als nens i deixar-los asseguts mentre fas necessitats)
Es notava que era el primer dia a Japó, només fèiem que fer fotos als trens bala que anaven arribant!
Al final del viatge en vam veure tants que ja els teniem avorrits!
(Arribada d'un tren bala)
I això és tot per aquesta setmana! En la pròxima entrada us explicaré la nostra visita per els llocs més importants d'Osaka.
Fins aviat! ;)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada